Presentació de la novel·la Steampunk catalana "La febre del vapor" i xerrada sobre el Romanticisme, el Steampunk i la febre del vapor

Dissabte 16 de febrer, 17,05h. Centre Cívic Convent de Sant Agustí

Per la I Setmana Retrofuturista tenim també el plaer de presentar la primera novel·la catalana Steampunk; "La febre del vapor" de l'autor Jordi Font-Agustí, que ens acompanyarà a més en una reflexió sobre la industrialització a Catalunya, la connexió amb el Romanticisme i el subgènere i moviment Steampunk.

Jordi Font-Agustí, autor de la novela steampunk ambientada a Catalunya "La febre del vapor", ens parlarà de la presència de la indústria en la literatura i ens mostrarà com l'steampunk enllaça amb la tradició literària clàssica. "La febre del vapor"


Així en parla d'aquesta novel·la el blog d'El Kraken


"La Catalunya de 1914, a punt per aprofitar-se econòmicament de la Gran Guerra europea, mentre el fervor nacionalista aflora sota les pedres i les tensions amb Madrid comencen a fer-se evidents. En aquest punt de la història, es descobreix per casualitat una aigua miraculosa que maximitza les prestacions industrials. L’esmentada aigua al bullir a temperatura normal, produeix vapor a quasi 1.000 ºC, cosa que revoluciona la indústria catalana.

Amb aquesta premissa, Jordi Font-Agustí ens introdueix en aquest nou món del vapor que com és òbvi enriqueix a molts industrials catalans però que també funciona com a moneda de canvi amb algunes potències europeees que estan en guerra. L’aigua hipercalòrica trasbalsa completament la societat però sobretot obre les portes a que la Mancomunitat de Catalunya, capitanejada per Enric Prat de la Riba cerqui el somni estroncat 200 anys enrera: La independència de Catalunya.

L’obra destaca per dos factors bàsics. L’excel·lent ambientació i documentació històrica i uns personatges creïbles que ajuden a que la narració passi més que bé. Per altra banda però, es troba a faltar més implicació en els camins que obre l’autor; sembla que no vulgui revolucionar en excés aquella Catalunya de 1914, potser per que llavors la ucronia es desbocaria i no podria redreçar-se fàcilment. Un factor que explicaria aquest conteniment en la trama seria la llargada màxima permesa per presentar-se als premis que molt possiblement hagi tallat diverses línies d’acció i arguments secundaris que podrien haver-se seguit."